Andorra manté històricament una de les esperances de vida més elevades del món situant-se en el top europeu conjuntament amb Liechtenstein i Suïssa. Malgrat aquest lideratge, existeix un buit en el coneixement científic sobre quina és la configuració sociodemogràfica específica que sosté aquesta longevitat excepcional en comparació amb els països del seu entorn.

LifeANDExpectancy és un estudi descriptiu i comparatiu que analitza la mitjana i la tendència (2020-2024) de 30 variables clau en els àmbits de la demografia, la desigualtat socioeconòmica, la sostenibilitat ambiental i la digitalització. La mostra inclou els països de la Unió Europea (UE27), l’EFTA (Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i el Principat d’Andorra, en un context post-pandèmic.

Mitjançant tècniques d’anàlisi multivariant, aquest projecte té com a objectiu caracteritzar el perfil sociodemogràfic andorrà i identificar si el país constitueix una “singularitat estadística” o si comparteix patrons amb altres clústers de benestar europeus. Els resultats permetran validar el potencial d’Andorra com a territori natural d’envelliment saludable i aportaran evidència científica per al disseny de polítiques públiques basades en dades, orientades a la millora contínua de la qualitat de vida de la societat andorrana.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Adrià Archilla-Ortega – aarchilla@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Aleix Dorca-Josa – adorca@uda.ad

Magda Marquet – mmarquet@uda.ad

Els darrers anys, especialment en països desenvolupats i en vies de desenvolupament, s’ha observat un augment del consum d’aliments rics en sucres, grasses saturades i sal, mentre que hi continua havent un consum global inferior a les recomanacions en fruita, verdura, cereals integrals o llegums. Específicament, el consum de llegums ha disminuït els darrers anys i a Andorra la darrera enquesta de nutrició d’Andorra del 2024 observava que aproximadament només una tercera part de la població segueix les recomanacions pel que fa al consum de llegums. El consum dels llegums s’ha lligat a la prevenció i a la millora de patologies cardiovasculars i metabòliques com la diabetis i l’obesitat, així com una millora de la flora intestinal. A més, els llegums són un aliment econòmicament assequible que forma part de la tradició i cultura gastronòmica de molts països com Andorra i la regió Mediterrània. A nivell mediambiental, tenen una baixa demanada de recursos naturals, emeten pocs gasos efecte hivernacle, fomenten la biodiversitat i tenen la capacitat de fixar el nitrogen al sòl.

Degut a un consum de llegums baix en la població Andorrana i el seu potencial benefici per la salut humana i planetària es proposa desenvolupar una estratègia d’educació nutricional per a promoure’n el seu consum. L’estratègia d’educació nutricional desenvolupada es basa en el concepte d’alfabetització alimentaria a través d’un taller de cuina del “camp a taula”. Per tal d’avaluar l’estratègia d’educació nutricional, es desenvoluparà una enquesta que avalua la freqüència de consum dels llegums i les formes de consum i cuinat, així com motivadors i barreres per al seu consum. L’enquesta es durà a terme 1-2 setmanes abans del taller i 2-3 mesos després per avaluar el canvi en el consum de llegums i l’eficàcia de la intervenció. Aquesta enquesta serà validada a nivell d’expert, de consistència interna i de fiabilitat. Tot i que aquesta estratègia s’hagi desenvolupat específicament per a la població andorrana i pel consum de llegums, pot ser fàcilment escalable a d’altres poblacions i altres grups d’aliments saludables ajudant a millorar així l’estat de salut de la població i de retruc la salut planetària.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Alba Reguant-Closa – areguant@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Adrià Archilla-Ortega – aarchilla@uda.ad

Publicacions:

Reguant Closa, A. (2026). L’abc dels llegums: Com cuinar-los i combinar-los per a extraure’ls tot el potencial per a la salut. The Conversation. https://doi.org/10.64628/ADG.yptg3xvpv

El dolor lumbar crònic inespecífic constitueix una de les principals causes de discapacitat, absentisme laboral i pèrdua de productivitat en la població activa. Les ortesis lumbars s’utilitzen freqüentment com a intervenció conservadora per reduir el dolor, millorar la funció i facilitar el manteniment o la reincorporació a l’activitat laboral. Tanmateix, la seva eficàcia en treballadors amb dolor lumbar crònic inespecífic continua sent objecte de controvèrsia, amb resultats heterogenis entre els estudis disponibles.

L’objectiu d’aquest projecte és avaluar sistemàticament l’eficàcia de l’ús d’ortesis lumbars en adults laboralment actius amb dolor lumbar crònic inespecífic.

Es realitzarà una revisió sistemàtica i metanàlisi seguint les recomanacions PRISMA. Es consultaran les principals bases de dades biomèdiques, incloent MEDLINE/PubMed, and Embase. S’inclouran principalment assaigs clínics controlats que comparin l’ús d’ortesis lumbars amb tractament habitual, absència d’ortesi o altres intervencions conservadores.

Les variables principals seran la intensitat del dolor, la discapacitat funcional i les baixes laborals. Com a resultats secundaris s’avaluaran qualitat de vida, consum d’analgèsics, absentisme, adherència i esdeveniments adversos. El risc de biaix s’avaluarà mitjançant Risk of Bias 2 (RoB2).

Els resultats permetran determinar el paper real de les ortesis lumbars en el maneig del dolor lumbar crònic en l’àmbit laboral i aportar evidència per orientar futures recomanacions clíniques i de salut laboral.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Anna Boada-Pladellorens – aboada@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Mercè Avellanet – mavellanet@uda.ad

Elvira Gea – egea@uda.ad

Christian Grillo – cgrillo@uda.ad

Esther Pagès – epages@uda.ad

Zacarias Sanchez Milá

Jorge Velazquez Saornil

L’ús de medicaments fora de fitxa tècnica (off-label) constitueix una pràctica clínica habitual en determinades situacions, però planteja reptes específics de regulació, seguretat, equitat d’accés i sostenibilitat econòmica. Andorra, com a microestat europeu no membre de la Unió Europea i sense una agència nacional sobirana de medicaments, presenta un context singular per estudiar com es pot garantir una governança clínica adequada en aquest àmbit.

El projecte proposa analitzar, des de la perspectiva del Living Lab, l’ús de medicaments d’alt impacte hospitalari prescrits off-label a Andorra. Es recolliran i analitzaran dades institucionals dels darrers cinc anys (2021-2025), incloent-hi les sol·licituds, indicacions, justificacions clíniques, decisions d’autorització i característiques dels medicaments implicats.

Un dels eixos principals serà comparar el marc regulador i els procediments aplicats a Andorra amb els models de referència europeu i nord-americà, particularment els de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA), així com amb els marcs regulatoris dels països veïns. Aquesta comparació permetrà valorar fins a quin punt el model andorrà ofereix garanties equivalents de seguretat, justificació clínica, consentiment informat i farmacovigilància.

Finalment, s’estudiarà l’impacte econòmic de l’ús off-label dels medicaments d’alt impacte hospitalari, amb l’objectiu d’identificar-ne el pes sobre el sistema sanitari i explorar mecanismes que permetin equilibrar l’accés a tractaments innovadors, la seguretat dels pacients i la sostenibilitat del sistema.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Elvira Gea – egea@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Adrià Archilla-Ortega – aarchilla@uda.ad

Mercè Avellanet – mavellanet@uda.ad

Núria Boix – nboix@uda.ad

La medicina personalitzada, també coneguda com a medicina de precisió, adapta la prevenció i el tractament de malalties a les característiques individuals de cada pacient, utilitzant informació sobre la seva genètica, estil de vida i entorn pren especialment rellevància en les persones d’edat avançada i en patologies cròniques.

L’artrosi de genoll és una patologia freqüent caracteritzada per la pèrdua de cartílag articular i el deteriorament estructural al llarg del temps. La fracció vascular estromal ha demostrat tenir potencial per reduir el dolor i millorar la funcionalitat, però els resultats estructurals basats en la ressonància magnètica i la seva correlació amb les característiques biològiques encara no estan ben definits.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Anna Boada-Pladellorens – aboada@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Mercè Avellanet – mavellanet@uda.ad

Elvira Gea – egea@uda.ad

Esther Pagés – epagesb@uda.ad

El present projecte té com a objectiu analitzar l’impacte de la participació en programes de formació continuada sobre el suport social percebut de persones grans majors de 65 anys. L’aïllament social i la reducció de les xarxes de suport constitueixen un dels principals reptes de salut pública associats a l’envelliment, i l’evidència científica suggereix que l’aprenentatge al llarg de la vida pot actuar com un factor promotor de la integració social i del benestar relacional en aquest col·lectiu.

La investigació s’estructura en quatre fases. La Fase 1 consisteix en una revisió bibliogràfica exhaustiva per analitzar l’evidència científica existent sobre formació continuada i suport social en persones grans; es realitza una cerca en bases de dades com PubMed, Scopus i Web of Science, centrada en articles publicats en els últims cinc anys i amb població major de 65 anys. La Fase 2 contempla el disseny dels instruments de recollida de dades: l’Escala de Suport Social Percebut (MOS-SSS) com a instrument principal, un qüestionari sociodemogràfic per a variables de control i un guió d’entrevista semiestructurada validat per experts. Les Fases 3 i 4 s’enfoquen, respectivament, en l’aplicació longitudinal d’aquests instruments (disseny pre post) i en l’anàlisi i interpretació dels resultats.

S’espera identificar una associació positiva entre la participació educativa i el reforç del suport social percebut, així com una reducció de l’aïllament social. Els resultats podran servir de base per dissenyar un futur estudi pilot en col·laboració interuniversitària, dins d’un programa educatiu per a persones grans.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Sara Esqué – sesque@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Gemma Ribera – gribera@uda.ad

L’estudi dels determinants socials de la salut és clau per comprendre les desigualtats sanitàries i promoure el benestar col·lectiu. Factors com el nivell socioeconòmic, l’educació o l’habitatge influeixen directament en la salut, permetent identificar causes estructurals i dissenyar polítiques més equitatives. Aquest enfocament millora la qualitat de vida, prioritzant la prevenció i reconeixent la salut com un dret integral que inclou aspectes socials i culturals, no només assistencials.

En l’àmbit universitari, té un impacte transformador en la formació de futurs professionals, fomentant una educació crítica i interdisciplinària. Això prepara l’estudiantat per afrontar reptes complexos de salut pública, impulsant la recerca aplicada i la col·laboració comunitària per generar evidència i innovació social. En definitiva, incorporar aquests determinants en la docència i la pràctica és essencial per construir societats més justes, saludables i sostenibles, reduint les desigualtats existents.

La recerca es planteja des d’un enfocament qualitatiu amb suport documental. En primer lloc, es durà a terme una revisió bibliogràfica de literatura científica i institucional sobre els determinants socials de la salut, utilitzant fonts acadèmiques (articles científics, informes d’organismes internacionals i documents oficials).

En segon lloc, es preveu una anàlisi qualitativa basada en documents i entrevistes semiestructurades a estudiants i personal de la universitat per conèixer la seva percepció sobre la importància d’aquests determinants socials.

Finalment, es realitzarà una anàlisi interpretativa de la informació recollida, amb l’objectiu d’identificar patrons, relacions i possibles àrees de millora tant en l’àmbit social com educatiu.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Gemma Ribera – gribera@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Pol Comellas – pcomellas@uda.ad

Sara Esqué – sesque@uda.ad

La Universitat d’Andorra (UdA) és un entorn on conviuen al voltant de 1.800 estudiants i entre 50 i 60 persones de personal docent i investigador, administratiu i de serveis (PDI i PAS). L’estudi dels estils de vida de la comunitat universitària dut a terme pel Grup de Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris (2023-2025) va identificar àrees de millora clau, especialment en hàbits de descans, salut mental i activitat física, sobretot entre l’estudiantat.

Aquest projecte té com a finalitat esdevenir Universitat Promotora de la Salut mitjançant el disseny, la implementació i l’avaluació del Pla de Salut global 2026 de l’UdA, emmarcat en l’Objectiu Estratègic 4-01 del Pla Estratègic (Fomentar la sostenibilitat i la salut global en la docència i els espais de l’UdA). El pla s’estructura en cinc eixos estratègics alineats amb les subaccions, i incorpora recerca, transferència i avaluació continuada. Els cinc eixos vertebradors del pla són: governança institucional, benestar, divulgació, formació i docència, i creació de xarxes.

El disseny es planteja com a estudi longitudinal per comparar les mesures abans i després de la intervenció, amb anàlisi descriptiu i inferencial. El projecte preveu generar evidència científica pròpia sobre l’impacte d’un pla institucional integral de salut a la Universitat i contribuirà al benestar de la comunitat universitària, i de la societat andorrana.

Persona investigadora principal del projecte de recerca:

Sara Esqué – sesque@uda.ad

Persones de l’equip de recerca:

Pol Comellas – pcomellas@uda.ad

Gemma Ribera – gribera@uda.ad